top of page

Aion estrena nou single "ILLA".

Aion és la culminació de molts anys de relació amb la música, des de la clàssica fins a l’electrònica. Gil Codina –artísticament conegut com a Aion- es va iniciar en el món de la música amb només sis anys. Graduat en Musicologia per la UAB i amb estudis de saxo, també forma part de diversos projectes que l’han portat a girar per tota Catalunya, França i Holanda, trepitjant escenaris de renom com la Sala Apolo, el Mercat de Música Viva de Vic, les Festes de La Mercè de Barcelona, la Telecogresca i el Jamboree, entre d’altres.


GRÀCIES AL SACRIFICI - xicu feat. souto

Amb lletres cuidades, poètiques i d’altres quotidianes, Aion busca connectar amb un públic jove de manera directa i sense filtres. El seu viatge artístic pretén tractar temes del dia a dia com els amics, la festa, el desengany, l’amor romàntic... Aion ens explica totes aquestes històries des del Hip Hop més clàssic fins al pop més lleuger, passant pel Trap, R&B amb tocs de Soul i Funk. Les produccions, totes pròpies de l’artista, són fresques i atrevides, sempre amb l’ànim d’explorar i experimentar noves textures. 


Després de presentar alguns senzills, Aion publica ‘ILLA’, l’últim avançament del seu àlbum de debut, que veurà la llum el pròxim 29 de novembre. Amb una producció pop mesclada a la perfecció amb estils com reggaeton i Trap, Aion presenta aquesta nova cançó que serveix d’exercici d’empoderament per aquelles èpoques més fosques i tristes. En aquest senzill, l’artista fa un acte d’autoexploració i de reflexió entorn la idea de ser “una bona persona”. A través d’una lletra poètica i tendra, Aion es despulla mostrant les seves inseguretats amb l’afany d’arribar a l’illa, aquell paratge idíl·lic a recer de les piranyes, taurons i la mala mar, que a vegades ens atrapa.


ILLA’ és una utopia convertida en un Trap acompanyat d’una sonoritat pop, inspirada en artistes com Post Malone o Travis Scott. Un oasi llunyà on no hi ha pors ni perills, on poder descansar i recuperar-se després del naufragi. Però, com tota utopia, potser mai s’hi arriba, tot i que ens serveix per nadar cap a ella solcant les marees i tempestes.







Comments


bottom of page