L’any 2014 Carles Querol ja ens va demostrar que era possible creure en un any dividit en quatre hiverns. El seu debut homònim presentava unes cançons filades amb una serena delicadesa. Eren cartes escrites amb una lletra exquisida, enviades a tots aquells que encara creuen que un sinònim de cançó és llar.

Decimals, la lògica continuació i evolució, enregistrada als estudis Can Sons, persisteix en la facilitat de Querol per traçar nobles partitures que conviden al refugi segur, a aixoplugar-se a la vora d’algú que creu en nosaltres. I és natural perquè una de les llums principals del disc s’alça al voltant de la paternitat del músic (així ens ho expliquen amb emotiva lucidesa “Bells horitzons” o “La gran festa”). Íntimes reflexions que respiren al costat de boniques pinzellades on queda retratada la fixació d’un amor platònic (“Dins del teu abric”), la capacitat per valorar els fets des de la distància (en aquest cas, adoptant el rol d’un astronauta, com a “La revolució universal”) o plantar cara a l’adversitat amb la fortalesa pròpia dels optimistes (“Males herbes”, “Aturem l’ham”).

Però seria injust abaixar el teló i no citar als companys en aquesta aventura: Ramon Aragall (bateria), Pedro Font (guitarra) i Alex Molas (baix), un trident essencial que ha ajudat a gestar aquest gran disc, Decimals, al local d’assaig per intentar trobar un color més cru i un so més directe i potent. Mantenint l’esperit intimista de les composicions i lletres, però a la vegada explorant i experimentant amb noves sonoritats: bateries electròniques, samplers i sintetitzadors analògics.

Producció i mescles: Arnau Vallvé (Manel) i Aleix Sans. // Masterització: Yves Roussel.